Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


25 de maig 2012

EDO 2012: Les meves notes (8)… Mesa de comunicacions: “Desenvolupament i millora de les organitzacions en l’Administració pública i les empreses”



Sandra V. Welsh: Comunitats de pràctica – gestió del coneixement – innovació

Han realitzat un treball d’investigació sobre el rol de les comunitats de pràctiques en les organitzacions i clústers per valorar si són les eines adequades per a la generació i transferència del coneixement a partir d’un enfocament descriptiu i explicatiu a partir de les variables següents:
  • cultura,
  • lideratge,
  • innovació,
  • TIC i
  • estructura
Han estudiat els casos dels clústers de Maquinària agrícola i agroparts i Forestal i 6 empreses amb implantació a l’àrea (Fluor, Petrobras, Repsol YPF, Procter&Gamble, Indra i Baufest).

Els clústers no arriben a un resultat satisfactori en aspectes com utilització de la virtualitat i eficiència, mentre que les empreses estudiades sí. Per contra, les empreses suspenen en codificació del coneixement i en generació de coneixement interdisciplinari.

Com a conclusió, plantegen que les cop actuen com a catalitzadores del coneixement i la informació, afegeixen valor i competitivitat (transformen el coneixement tàcit en explícit), desenvolupen la confiança i el compromís per compartir, afavoreixen el desenvolupament de la intel·ligència col·lectiva i dinamitzen el potencial innovador de les empreses.



María Eugenia Ciófalo i Esther Alcántara: L’enfocament centrat en la persona en comunitats de diàleg

Si no comptem amb les persones que estiguin disposades a compartir coneixement, qualsevol intent de gestió del coneixement resultarà infructuós.

Així, els factors del diàleg apreciatiu (empatia, consideració positiva, acceptació incondicional i congruència) adquireixen un paper rellevant en l’organització del treball basat en comunitats de pràctica o de diàleg.

Van desenvolupar un model d’aplicació basat en l’enfocament centrat en la persona de Rogers i es van analitzar els resultats mitjançant l’aplicació de dos qüestionaris desenvolupats ad hoc per valorar l’autoconcepte (en les seves dimensions laboral, social, emocional, familiar i físic).

En l’avaluació posterior, els quatre factors que componen el diàleg apreciatiu van experimentar un augment dels valors que, tant caps com col·laboradors, atorguen a cadascun d’ells.

Així, conclouen que les comunitats de diàleg facilita l’autoresponsabilitat, genera seguretat, augmenta l’autoestima, fa créixer l’autoeficàcia, permet a les persones sentir-se acceptades i valorades, i reforça el sentit de capacitat dels caps. Per tant asseguren que facilitar un lideratge centrat en la persona mitjançant comunitats de diàleg, transformant els caps en facilitadors de diàleg, millora la productivitat de les organitzacions.



Rafael Lenín Espinoza: Xarxes d’investigació i desenvolupament tecnològic, estructures interorganitzacionals per a la producció i transferència de coneixement i tecnologia en el context del desenvolupament regional

Un grup de recerca de la Universidad del Zulia (Maracaibo) està reflexionant sobre les relacions de les xarxes amb el medi ambient, sobre la naturalesa de les activitats de les organitzacions integrants de la xarxa, sobre el compromís de l’aprenentatge interorganitzacional, sobre la naturalesa del temps i de l’espai de localització per a les organitzacions de la xarxa i sobre quina és la posició relativa de les organitzacions dins d’una xarxa... per valorar la validesa d’una formulació que plantegi un proposta de creació d’una xarxa interorganitzacional a partir d’un marc teòricoconceptual.

Consideren que un node central de la xarxa ha de ser el parc tecnològic en el qual universitat i empreses generin l’ecosistema que faciliti l’intercanvi de coneixement.

La proposta teòrica que fan per a la creació de xarxes interorganitzacionals, es basa en els conceptes de networking, magnitud, relació interorganitzacional i durabilitat. Cal que disposin d’una estructura gerencial i que es doti d’una governança adequada.



Julio Zino i Elena Martín: Les narratives digitals com a metodologia per al desenvolupament de competències en l’àmbit penitenciari

Julio Zino explica l’experiència d’ús de les narratives digitals amb finalitats socioeducatives en l’àmbit penitenciari, partint del nucli estructurat que suposa el Programa Compartim.

Les narratives digitals són relats de caràcter personal que combinen la narració tradicional amb elements multimèdia i que es concreta, com a producte final, en un vídeo. Són una forma de coneixement i de comunicació utilitzable per tothom i aplicable a qualsevol temàtica i context.

Les narratives digitals tenen una sèrie de potencialitats aplicables al camp socioeducatiu:
  • la metodologia és accessible,
  • la producció es pot associar a diverses accions socioeducatives,
  • es pot fer amb ordinadors personals i programes lliures o gratuïts,
  • permeten un ventall molt ampli d’aprenentatges (competències),
  • el producte final és atractiu i comunicable (element motivador) i
  • afavoreixen un aprenentatge significatiu
Les narratives digitals fomenten l’empoderament de les persones perquè
  • les situen al centre de l’escena,
  • impulsen la capacitat de treure de dins històries que explicar,
  • ofereixen tècniques i procediments per a que la història es converteixi en un guió d’una producció audiovisual,
  • possibiliten el procés reflexiu per fer créixer una història,
  • atorguen als autors el control de tot el procés i
  • es basen en l’accessibilitat dels mitjans tècnics
La utilitat i les temàtiques de les narratives digitals és ben diversa i la experiència del programa de narratives digitals en l’àmbit penitenciari (AlfaDigital) és altament satisfactori.



Marta Clar, Eva Gea i Àngels Guerrero: L’EAPC wiki per a l’elaboració col·laborativa de continguts formatius

La Secció de Formació no Presencial de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya treballa bàsicament amb dues eines: l’aula virtual (moodle) i una wiki d’edició de continguts.

Els avantatges de l’ús d’una wiki com a editor de continguts són, entre d’altres:
  • ofereix una edició simple i en línia
  • es treballa sobre la darrera versió
  • es pot seguiment de les modificacions
  • es poden actualitzar els continguts fàcilment
  • es pot treballar amb llicències Creative Commons
  • facilita el reaprofitament i l’elaboració
  • treballa amb estàndards de qualitat
  • té possibilitats d’exportació multiformat
  • resulta molt econòmic
  • facilita la circulació del coneixement
El model de creació de continguts de formació no presencial, consta de quatre fases: [1] detecció de la necessitat (interna o a demanda), [2) plantejament didàctic (definició d’objectius, pla docent...), [3] disseny pedagògic (aquí és on entra en joc la wiki) i [4] execució i resultats (comptant amb l’avaluació des de l’inici).


2 comentaris:

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!